«Tinc cony i soc una dona. O això m´han dit des que vaig néixer.Blanca i europea. M´agraden els homes i visc en parella: una relacióheterosexual i monògama. Vaja... que soc molt mainstream.<,BR>,Iric sola de pensar-ho. Però és així: acumulo força privilegis i lameva vida sentimental és d´allò més convencional. Aleshores, què faigqüestionant l´amor romàntic, la cultura monògama, la famíliatradicional, el codi binari de gènere i els seus rols sexistes? Si, ala pràctica, reprodueixo feliçment el patró.»<,BR>,<,BR>,A<,i>,M´estimes i em times<,/i>,, Júlia Bertran intentarespondre´s amb la seva bateria d´il·lustracions i amb set entrevistes a persones inspiradores com Mari Luz Esteban, Brigitte Vasallo, María Riot, Coral Herrera, Niño de Elche, Carolina del Olmo i Teo Pardo.
