El violí dels gats, el temps de Puixkin, certs perfums, insectes,molts insectes, el amors de Richard Feynman i Arline Greenbaum,solituds, sal, platges, cors robats al destí tràgic. Aix. i molt méstrobareu dins Love is. Difícilment classificable, poc freqü,enten les antologies, Antoni Albalat broda un palimpsest on la seuapoesia s´acosta a les l.giques difuses de la frontera entre all.visual i all. escrit. Vicenç Altaió va celebrar un dels seus poemaris, Llibre de voliaines, com a «rar i extraordinari». Lluís Calvo l´hadefinit com un autor «eclèctic i agosarat». A cavall entre els jocs de Brossa i el decadentisme proclamat de Joan Perucho, Albalat vaassumir que un bou només fa un rastre i fa
la seua sense atendre a les modes ni als encasellaments generacionals. Per aix. tan aviat tindreu un llibre, com aquest, a les vostres mans, com podreu assistir a alguna exposició seua. Per a aquest autor deCastelló, tanta poesia rau en un moscard, com en un pastís, unadotzena d´ostres o uns llavis encesos. Aquestes solen ser les deusd´on brolla el seu microcosmos literari i existencial. Aix. i elsomni, que no és poca cosa.
