RIERA, MARCEL / RIERA BOU, MARCEL
La llum d'Irlanda ens arriba de lluny per. sembla propera, com sianar-hi -o llegir els seus poetes- fos un viatge... sense sortir decasa. Irlanda és una illa i un món: potser el de la millor literaturaeuropea del segle XX. Una pàtria petita i partida, assetjada per unveí totpoderós. I la seva llengua és una illa dins d'una illa. I ensn'arriba la llum: la dels fanals, la de les bicicletes, la de lesfogueres, la dels estels, la de l'escriptori, la dels fars... Undiàleg entre els records i l'escriptura que els fa reviure, unarememoració d'un paisatge que es contraposa a un altre, la mem.ria com a eina per bastir el present, el dolor pel pas del temps i sempre lallengua que permet identificar-se amb altres veus sense deixar de serqui som. Inspirat pels clàssics moderns anglosaxons hi ressonasobretot la veu d'Auden, per. també les de MacNeice, Yeats, Kavanagh,Heaney... i fins i tot les cançons de Van Morrison o elsWaterboys.Aquest és el presentdel meu país, així és com la mevaIrlandacada dia reneix: lluny de mi, dintre meu.Aquest vespre la neucau damunt les teuladesde Dublín, implacable, i travessa la llumdelsfanals dels carrers -ja prou esmorteïda-,i s'amuntega al terraengelabrit i tombasobre el temps i les pàgines i els records, sobretotall. que es bellugava i que ara no existeix.Veure vídeo.Premi Carles Riba 2011La llum d'Irlanda ens arriba de lluny per. sembla propera, com sianar-hi -o llegir els seus poetes- fos un viatge... sense sortir decasa. Irlanda és una illa i un món: potser el de la millor literaturaeuropea del segle XX. Una pàtria petita i partida, assetjada per unveí totpoderós. I la seva llengua és una illa dins d'una illa. I ensn'arriba la llum: la dels fanals, la de les bicicletes, la de lesfogueres, la dels estels, la de l'escriptori, la dels fars... Undiàleg entre els records i l'escriptura que els fa reviure, unarememoració d'un paisatge que es contraposa a un altre, la mem.ria com a eina per bastir el present, el dolor pel pas del temps i sempre lallengua que permet identificar-se amb altres veus sense deixar de serqui som. Inspirat pels clàssics moderns anglosaxons hi ressonasobretot la veu d'Auden, per. també les de MacNeice, Yeats, Kavanagh,Heaney... i fins i tot les cançons de Van Morrison o elsWaterboys.Aquest és el presentdel meu país, així és com la mevaIrlandacada dia reneix: lluny de mi, dintre meu.Aquest vespre la neucau damunt les teuladesde Dublín, implacable, i travessa la llumdelsfanals dels carrers -ja prou esmorteïda-,i s'amuntega al terraengelabrit i tombasobre el temps i les pàgines i els records, sobretotall. que es bellugava i que ara no existeix.Veure vídeo.
