1943, en un poblet de l'extrem nord d'Alemanya: el pintor Max LudwigNansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. Elseu amic d'infància, Jens Ole Jepsen, agent de policia local, ésl'encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen,Jepsen reacciona amb un zel que supera l'estricte compliment deldeure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar:l'obediència.
1955, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l'Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat unfull en blanc el dia que el professor d'alemany els posa una redacciósobre el tema "Les alegries del deure". No és que s'hagi negat aescriure, és que el supera la massa de coses a dir. Siggi s'imposa una llarga temporada d'aïllament per tal d'escriure tot el que li evoca.I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d'amor i odi a lacomunitat humana de què és fill, allà a l'extrem d'una península onels homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.
"Lliçó d'alemany", d'una originalitat i una força que l'agermanen ambEl tambor de Günter Grass, és una de les obres mestres que hanconstruït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també laprimera obra de Lenz que es tradueix al català.
