LLIBRE DE LES DONES

Es poden comptar amb els dits d'una mà les obres literàries catalanesmedievals que, com ara el Llibre deies dones de Jaume Roig(1402?-1478), són capaces d'atraure l'interès del lector actual ambuna força tan abassegadora. Amb tot i aix., l' Espill o Llibre delsconsells, títols amb què també es coneix aquesta obra narrativaescrita a la segona meitat del segle XV i editada nombroses vegadesd'ençà del segle XVI, fins ara resultava inaccessible al públic noespecialitzat pel fet de ser escrita originàriament en vers i en uncatalà no gens fàcil, malgrat que l'autor hi faci servir un registreben col·loquial -o potser precisament per aquest motiu.



Amb una gran destresa i en forma autobiogràfica, el Llibre de lesdones narra l'atzarosa vida del protagonista des de la seva joventut,en què la mare el treu de casa i es veu obligat a vagar i dur una vida aventurera per terres catalanes i per França, fins a la vellesa,vista sobretot a través dels diversos fracassos matrimonials (amb unadonzella, amb una beata, amb una viuda i amb una monja). Consideradacom un precedent de la novel·la picaresca castellana, pel seu realisme i el seu aire divertit i pintoresc, el Llibre de les donesconstitueix, per una banda, un violent atac contra les dones, pled'enginy i de vivesa, dintre de la més pura tradició misógina -a lamanera del Corbaccio de Boccaccio i de l'Arcipreste de Talavera-, i,per l'altra, ofereix un autèntic fresc de la societat burgesavalenciana del segle XV.



Introduïda i anotada amb rigor, aquesta acurada i fidel prosificaciómodernitzada del Llibre de les dones a càrrec de Jordi Tiñena posa per primera vegada a l'abast dels estudiants de segon ensenyament (BUP iFP) i del públic lector en general una de les obres més riques,divertides i representatives de la narrativa catalana del segle d'or.Amb aix., i amb els fragments de l'original i una sèrie de propostesde treball, no es pretén fer altra cosa que el que la majoria dellengües de cultura han fet des de fa temps amb les obres antigues iclàssiques: facilitar-ne l'accés al seu públic natural.