Ramon Llull (1232-1316), el més gran intel·lectual de la història dela cultura catalana medieval, al costat d'una extensa obra filosòficai científica, conreà la literatura en vers i prosa i, més enllà dedifondre el seu missatge cristià de salvació, transformà la llenguacatalana encara barroera en un instrument funcional, dúctil i apropiat per a l'expressió del seu pensament.
El llibre de les bèsties, un dels deu llibres que componenl'enciclopèdic Llibre de meravelles o Fèlix, escrit a París entre 1288 i 1289, és un relat anterior (escrit abans de 1286) que no escorrespon pròpiament a cap bestiari medieval sinó a un "mirall" deprínceps (model de comportament) amb intenció clarament didàctica imoralitzadora per als governants d'acord amb l'ideal cristià que Llull promou i defensa, acceptant la jerarquia feudal de la societat en què li ha tocat viure però amb una visió ideal. Es tracta d'una narracióexemplar - esmaltada d'exemptis que li donen color i vivesa i enstransporten al món medieval -, en la qual, després que el Ijeó haestat elegit rei, Na Renard, l'astuta guineu, ordeix un seguitd'intrigues per aconseguir el control del poder i bandejar elsconsellers reials més nobles, fet que fa al monarca culpable perenvoltar-se de consellers vils allunyats de la virtut. Si Llullaprofita per satiritzar la societat i les relacions entre el poder ila cort del seu temps palesant una visió amarga dels homes {la mésmala bèstia i la més falsa del món, dirà el Bou), al final, Fèlix -desaparegut a l'inici del relat - ofereix el llibre a un rei (Felip IV el Bell de França?) per tal que en prengui ensenyament i s'adoni queen el que fan les bèsties, es manifesta com el rei ha de regnar i s'ha de guardar de malvat consell i de falsos homes.
