MARI, ANTONI / MARI MUÑOZ, ANTONIO
L’indici d’una expressió perduda, «estat d’absència», descoberta en un llibre, guia el narrador a la recerca del secret que s’oculta darrere el seu rastre, del qual, ara, vol descobrir els possibles sentits. Apoc a poc es veurà com aquell indici desvetlla una successió d’idees i d’imatges que encerclen l’existència mateixa del narrador. Seguintels senyals que l’expressió trobada deixa en Ernst Jünger, CharlesBaudelaire i Fi.dor Dostoievski, Marcel Proust i Ramon Llull, SamuelBeckett i Descartes, entre d’altres, el narrador hi reconeix unaqualitat viva i desconcertant. Una qualitat que ho transforma -iidentifica- tot en una realitat que ultrapassa la l.gica de la certesa i la versemblança.Antoni Marí és autor dels llibres de poesia Ombra i llum: variacions sobre un tema romàntic (Editorial Curial, 1977, encol.laboració amb Francesc Parcerisas), El preludi (Quaderns Crema,1979), Un viatge d’hivern (Edicions 62, 1989, Premi Nacional de laCrítica), El desert (Edicions 62, 1997, Premi Cavall Verd de poesia)-els tres últims reunits al volum Tríptic des Jondal (Angle Editorial, 2003)- i Han vingut uns amics (Tusquets Editors, 2010, Premi CavallVerd de poesia). L’any 1979 va publicar a Tusquets Editors Elentusiasmo y la quietud, una antologia del romanticisme alemany, il’any 2005 l’edició i la traducció, amb Manel Pla, de ContraSainte-Beuve, de Marcel Proust. Es també autor de les novel.les Elcamino de Vincennes i Entspringen, i dels assaigs reunits a La vida de los sentidos.