El detectiu Marc Olier fa anys que viu i dorm al despatx, a l´amplesofà de cuir encetat que va comprar amb l´optimisme imbècil delsprimers temps. Feia dos anys de les Olimpíades i tothom semblavaencara immers en una ressaca còsmica: contractistes desvagats,comissionistes sense ningú a qui fiblar, polítics que s´oblidaven dela reelecció a força de copes no gens esportives.
