AA.VV
Sabem que Abelard i Heloïsa, els dies que s'estimaren amb un «amortempestuós» (amor sollicitus), s'escriviren lletres d'amor. Heloïsareconeix haver-ne rebudes moltes -«sovint rebia lletres teves», vaescriure a Abelard- i probablement, a partir de les moltes ques'intercanviaren, ella agençà l'epistolari que ens ha pervingut. Per., i la resta de lletres? La tradició manuscrita no ens les hatransmeses, tanmateix no és inversemblant que fragments d'aquesteslletres figurin en el Recull de lletres de dos amants, una antologiade lletres amat.ries de l'època.Les Lletres d'amor i de consolació mostren que en el segle XII laret.rica aplicada al gènere epistolar -l'anomenada ars dictaminis - no sols no impedia l'autenticitat dels amants, ans la magnificava, carels qui s'educaven en aquesta art rebien una artificiosa «segonanatura literària» que, lluny d'ofegar-los l'espontaneïtat, els ajudava a expressar-la bellament.
