La vida a Bruguera amb la dictadura de Franco com a teló de fons i elfet que els seus dibuixants estrella se n'anessin per fundar Tío Vivo, una nova revista que els permetés aconseguir més recursos, mantenirel control creatiu dels seus personatges... -obtenir més llibertat, en definitiva- com a metáfora del régim franquista, és el marc il'esséncia de L'hivern del dibuixant, la nova obra de Paco Roca, Premi Nacional del Cómic 2008 amb Arrugas.I és que en l'Espanya del 1957, ser historietista era un ofici. Elsdibuixants no eren artistes, eren obrers de la vinyeta. Cobraven atant la página -o la vinyeta-, treballaven a preu fet, seguint unspatrons establerts i inamovibles. Renunciaven als originals i alsdrets d'autor en canvi dels diners cobrats. Peró en aquell 1957 es vaproduir un fet que va trencar la monotonia i va sembrar l'esperanÇa.Cinc extraordinaris historietistes, famosos pels seus personatges, van gosar rebel·lar-se.Després d'un any i mig de treball gráfic i de documentació, Paco Rocaha aconseguit reflectir amb gran fidelitat l'ambient de l'época irecrear-ne els protagonistes amb un gran realisme."No és casualitat -exposa en el próleg Antoni Guiral, prestigiósestudiós del mitjá- que Carlos Conti, Guillermo Cifré, Josep Escobar,Eugenio Giner i José Peñarroya fossin els elegits, o els autoelegits.Eren autors de personatges populars amb prestigi, com Carioco,Tribulete, Carpanta, l'inspector Dan o don Pío. Alguns havien estateducats en la República, tots havien patit en directe la Guerra Civil, hi havia qui fins i tot havia lluitat en el bándol perdedor. S'havien format en un entorn que responia a l'esperanÇa".Guiral destaca especialment el treball de L'hivern del dibuixant entant que és una de les "poquíssimes aproximacions a aquesta história,a la dels historietistes i les seves vivéncies. Paco Roca l'ha fet amb afecte i respecte, peró també amb realisme i coheréncia amb el queexplica. No tot és bonic, peró la veritat a vegades és dolorosa". Esclar que la llista dels "actors" protagonistes de L'hivern deldibuixant és forÇa més llarga que els esmentats més amunt: RafaelGonzález, Vázquez, Víctor Mora, Armonía Rodríguez, Segura, Nadal, elsgermans Bruguera, Bernet, Ledesma, Ibáñez, Raf, Nené...En certa manera, confessa el mateix Paco Roca, aquesta és l'obra quesempre havia volgut fer: "els tebeos de l'Editorial Bruguera són elsque em van fer comenÇar a estimar els cómics i, com molts de la mevageneració, de les anteriors i de les posteriors, vaig créixer amb tots els seus personatges, Capitán Trueno, Mortadelo, Zipi y Zape,Anacleto... Des de petit em preguntava qué hi havia al darrere, comeren els seus creadors, com treballaven i com era aquella editorial".L'hivern del dibuixant ha servit d'alguna manera per complir el somniinfantil del dibuixant valenciá, especialment en la part de la intensa tasca de documentació que ha hagut de dur a terme: "Unir els trossosde la história a partir dels records de dibuixants i altres personesrelacionades amb l'editorial per intentar ser el més fidel possibleals fets ha estat la part més complicada d'aquest álbum, peró també la més apassionant", subratlla Roca.
