Un himne a la solidaritat i l'esperança on Colombani dóna veu a lesvencedores an.nimes de la hist.ria. Considerada un homenatge al poderaclaparador de les dones, La trena ha esdevingut un best-sellerinternacional del qual s'han venut més d'un milió d'exemplars només aFrança. Després de l'èxit d'aquesta primera novel·la, LaetitiaColombani torna amb un relat vibrant i colpidor en el qual presenta la hist.ria de dues figures excepcionals nascudes amb un segle dediferència, per. que comparteixen un mateix escenari: el Palau de laDona. Als quaranta anys, la Solène ho ha sacrificat tot per la sevacarrera com a advocada: els seus somnis, els seus amics i els seusamors, fins que un dia s'ensorra i se sumeix en una profundadepressió. Per ajudar-la a recuperar-se, el metge li aconsella quefaci tasques de voluntariat. Poc convençuda, la Solène troba perinternet un anunci que desperta la seva curiositat i decideixinteressar-s'hi. L'envien a una llar per a dones amb greu riscd'exclusió social, on té problemes per relacionar-se amb lesresidents, que d'ntrada es mostren distants i esquives, per. a poc apoc anirà guanyant-se la seva confiança i descobrirà fins a quin puntvol estar tan viva com elles. Un segle abans, Blanche Peyron lliura un combat. Comandant de l'Exèrcit de Salvació a França, vol oferir unsostre a totes les dones excloses de la societat. Amb aquestafinalitat, el 1925 comença a recaptar els fons necessaris per comprarun hotel monumental, i només un any després el Palau de la Dona obreles seves portes. El Palau de la Dona existeix i Les vencedores ensconvida a entrar-hi per descobrir la dura realitat d'aquelles que hiviuen. Amb el mateix estil de La trena, Laetitia Colombani broda uncant emotiu a la força de les dones que ens parla de pèrdues isofriments, de bondat i fraternitat, que ens sedueix per la sevaempatia i ens acosta vívidament a la tràgica existència d'aquestespersones invisibles per a la societat. La crítica ha dit...«Amb un mètode semblant al que fa servir a La trena, LaetitiaColombani entrellaça dues narracions que conflueixen en una hist.riacomuna: la de dues figures excepcionals que desperten admiració entreles dones corrents que necessiten identificar-se amb elles.»Paris Match «Laetitia Colombani posseeix l'elegància que confereix lahumilitat. Tot i l'èxit de La trena, emprèn amb serenitat lapublicació de la seva segona novel·la, en què el feminisme és alcentre mateix de la narració. [...] Una oda a fraternitat de lesdones.»Le Parisien
