La poesia de Ronsard és més viva que mai. La poesia de Ronsard és,sens dubte, una poesia culta, però va més enllà del culteranisme, pelcamí de la vida viscuda, del temps i de l'amor, els dos grans temesdels sonets que conté aquest llibre. La poesia n'ha parlat molt, del'amor i del temps, i de diverses maneres. Una de les més clàssiques i famoses és la que ens aconsella que visquem mentre puguem, que nodeixem escapar els dies, que collim les roses de la vida quan encaraés possible.Amiga, abraça'm, besa'm, estreny-me encara més,i mesclantels alès, m'escalfaràs la vida,fes-me petons a mils, t'ho prego, dolça amiga,incomptable ho vol tot, l'amor, i sense lleis.Besa'm, bocaboníssima, no perdis ni un minut,¿o esperes ser allà baix, amb llaviesblaimat,per besar (de Plutó ja la dona o l'amant),quan no tinguiscolor ni res semblant a tu?Ara que vius, que em xuclin els teus llavis de rosa:balbuceja, besant-me, amb la boca mig closa,mil paraulessense esma, als meus braços morint.Jo moriré en els teus, i quan tureviuràs,jo ressuscitaré, anem així allà baix,per curt que sigui eldia, és millor que la nit.
