MARIA QUINTANA I PETRUS, JOSEP
A l'illa de Pregonda, espai imaginari que recorda Menorca, unmagistrat progressista, fill i nét de notaris monàrquics i catòlics,passa revista a les dues revolucions que han travessat la vida pròpiai la de la seva família. La novel·la, en forma de carta a la sevafilla Sílvia, recorda l'any que el protagonista va viure estudiant aToulouse, el curs 1967-68, on havia anat a parar amb l'excusad'aprendre francès, però amb la voluntat oculta d'entrar en contacteamb exiliats republicans de la seva illa natal i poder refer el grandaltabaix que s'hi va produir l'estiu del 1936. La recerca d'exiliats, la potència dels records familiars, els estudis sobre Sartre il'existencialisme, els dies de maig viscuts a París i el despertar ala sexualitat del jove protagonista es barregen amb les impressionsdel narrador quan, ja madur, valora el fracàs de les dues aventuresrevolucionàries. Ni els defensors de la Segona República van estar al'altura de les circumstàncies, ni França va saber encarrilar unmoviment que acabaria reforçant el general De Gaulle.
