Les radicalitats existencials (segle XIX)Henry David Thoreau, Arthur Schopenhauer, Max Stirner.Contrahist.ria de la filosofia 6Aquest sisè volum de la Contrahist.ria de la filosofia proposa«canviar-se un mateix» i oposar resistència a la massificació del’època construint una subjectivitat potent reivindicada com a tal.Henry David Thoreau ensenya que la natura ens pot donar lliçons i hade fer-ho: contra la tècnica, la modernitat, el periodisme, lasocietat de consum, la ciutat, la banca, la indústria, el fil.sofproposa l’amor d’un llac, Walden, caminar, la solitud, la vidasenzilla, la frugalitat existencial, l’ecologia tecn.foba, la revoltallibertària, la construcció de la pr.pia casa, l’autosubsistència ambtotes les seves formes. Dóna els seus models: el llenyataire, l’indi,el salvatge. Arthur Schopenhauer formula la filosofia pessimista mésperfeccionada, per. ell viu segons els principis d’un epicureismesobre el qual teoritza en L’art de la felicitat, una obra que permetdescobrir un pensador te.ricament negre, certament, per. que a lapràctica és un enamorat de la vida, per on transita com a...hedonista! Per acabar, en L’únic i la seva propietat, Max Stirnerestableix les bases d’un home postcristià que es dedica plenament aafirmar la seva força, que havia de donar algunes idees a un talFriedrich Nietzsche...Són tres pensadors radicals que proposen noves possibilitatsd’existència. Thoreau escrivia: «Avui dia hi ha professors defilosofia, per. no pas fil.sofs». Aquesta contrahist.ria no és unaapologia destinada a augmentar el nombre de professors, sinó una crida perquè cadascun de nosaltres visqui una vida filos.fica.Michel Onfray, nascut el 1959, és autor d’una quarantena d’obres.D’entre elles, el Tractat d’ateologia, La força d’existir i els cincprimers volums de la Contrahist.ria de la filosofia han estatpublicades en aquesta mateixa colòlecció.
