PORCEL, BALTASAR / VILLALONGA, LLORENÇ
La importància de Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel en laliteratura contemporània està fora de tot dubte. Per l'extensió i laqualitat de la seva obra, ells dos són indiscutiblement els més gransnarradors mallorquins del segle xx. La relació estreta i fructíferaque van mantenir en el curs dels anys, i que va deixar una empremtafonda tant en l'un com en l'altre, va quedar reflectida en prop decinc-cents documents epistolars, que abracen un període de vint anys:des del 1957 fins al 1976. Després de la mort de Villalonga, Porcel va obtenir de la seva vídua el permís de publicar íntegra aquestacorrespondència, i va confiar la tasca de transcriure-la i anotar-la a la professora Rosa Cabré, que ha dedicat molt de temps i esforços aferne l'edició. El lector d'aquest volum podrà comprovar que elresultat és d'un interès excepcional. Perquè la correspondènciaVillalonga-Porcel no dóna solament el testimoni, per ell mateixtranscendental, de la relació entre dos escriptors de primeríssimafila, sinó que constitueix, a més, una riquíssima font d'informaciósobre les obres de tots dos i, també, sobre nombrosos fets de la vidaliterària -mallorquina i barcelonina-d'una època decisiva en laliteratura catalana recent.La importància de Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel en laliteratura contemporània està fora de tot dubte. Per l'extensió i laqualitat de la seva obra, ells dos són indiscutiblement els més gransnarradors mallorquins del segle xx. La relació estreta i fructíferaque van mantenir en el curs dels anys, i que va deixar una empremtafonda tant en l'un com en l'altre, va quedar reflectida en prop decinc-cents documents epistolars, que abracen un període de vint anys:des del 1957 fins al 1976. Després de la mort de Villalonga, Porcel va obtenir de la seva vídua el permís de publicar íntegra aquestacorrespondència, i va confiar la tasca de transcriure-la i anotar-la a la professora Rosa Cabré, que ha dedicat molt de temps i esforços aferne l'edició. El lector d'aquest volum podrà comprovar que elresultat és d'un interès excepcional. Perquè la correspondènciaVillalonga-Porcel no dóna solament el testimoni, per ell mateixtranscendental, de la relació entre dos escriptors de primeríssimafila, sinó que constitueix, a més, una riquíssima font d'informaciósobre les obres de tots dos i, també, sobre nombrosos fets de la vidaliterària -mallorquina i barcelonina-d'una època decisiva en laliteratura catalana recent.
