Les paraules són pedres és el fruit d'un viatge en tres temps que el pintor i escriptor italià Carlo Levi, l'aclamat autor de "Crist s'haaturat a Èboli", va fer a Sicília entre 1951 i 1955: "el relat de lescoses d'allà baix, a través de la mirada atenta d'un viatger senseprejudicis". Amb la màfia al rerefons, Levi hi descriu un món antic en moviment. Així, assistim al retorn al seu poble natal de VincentImpellitteri, un emigrat que va arribar a ser alcalde de Nova York, ala primera vaga en una mina de sofre, a la Palerm de carrerspul·lulants d'humanitat, a la Catània negra com la lava de l'Etna, ala blaumarí Aci Trezza de Verga i de Visconti, o a les dificultats dela reforma agrària a l'antiga possessió de lord Nelson. Per. ladesesperació de la Sicília que ha patit els morts i la injustíciatroba la redempció en la ferma determinació d'una dona, FrancescaSerio, la mare del sindicalista Salvatore Carnevale, assassinat per la màfia, d'entrar en la hist.ria."Aquí rau la força i la poesia de les pàgines de Levi: l'amor per totall. que és humà, intensament humà, és a dir feble i dolorós, és a dir noble. D'aquí la seva extraordinària capacitat d'observar, de llegiri entendre la realitat, la capacitat de llegir la realitat pagesameridional, de comunicar-s'hi. Sobre la base d'aquest amor, s'hiafegeix la ironia i la invectiva contra l'inhumà, contra elsresponsables dels mals, i la determinació a l'hora de restablir elsentit de la veritat i de la justícia." (del pr.leg de VincenzoConsolo)
