LES MEUES UNIVERSITATS

D'ençà de la segona guerra mundial i de les darreres guerrescolonials, els novel.listes occidentals s'han quedat sense hist.ria.No he tingut la sort de participar a cap conflicte, no m'ha torturatcap policia, no m'ha assassinat cap marit gelós, no he tingut capaccident greu. Tinc una vida plana, sense interès, poblada denovel.les i de diccionaris. He estimat algunes dones, la mort m'harobat amics, he estudiat una desena de llengües tan variades coml'afrikaans i el provençal, per. aquestes peripècies sentimentals ifilol.giques no poden interessar ningú. Durant aquesta vida avorrida i amarga de conservador d'una llengua crepuscular, he conegut una granaventura intel.lectual. La Khagne. Miraré d'explicar, d'una maneraintel.ligible, en un català planer, aquesta hist.ria tan francesa. Enaquell temps, els estudiants encara sabíem llatí o grec. Escoltàvemdiscos de vinil i cassetes. Cap savi foll encara no havia inventat lasida. Per trucar a casa, calia entrar en una cabina amb un viatge demonedes. Vivíem amb una alegria melangiosa, un romanticisme tardà iestimàvem les postes de sol, la companyia dels àngels, els croissantsdel matí, els diaris plens de tinta, els licors italians, les cançonsde Frank Sinatra. Estimàvem la vida i la vida ens corresponia.