Ostia Antica esdevé, per un tràgic accident, el centre i el focusd´atenció en la mem.ria d´un jove vidu, en l´intent de fixar el fugord´una vida apagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall amb el temps. La rememoració del protagonista s´enriqueix ambels punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre,les filles), i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les horesdetingudes es converteix d´aquesta manera en l´exploració d´unsentiment tan antic com el dolor de l´absència.Les hores detingudes va obtenir, el 1994, el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la CríticaSerra d´Or i la Lletra d´Or i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que en va dir que ´resulta un magnífic exemple de lirismecontingut i de finor psicol.gica que, reforçats com estan per laprecisió en el llenguatge i l´estructura, porten a celebrar el retornde Ramon Solsona a la novel·la´ (Josep Maria Ripoll, Serra d´Or), oencara que ´Ens fa llegir fins al final´, sobtats per ´tant de sentitcomú i d´intel·ligència´. (Francesc Parcerisas, El País)Ostia Anticaesdevé, per un tràgic accident, el centre i el focus d´atenció en lamem.ria d´un jove vidu, en l´intent de fixar el fugor d´una vidaapagada (la de la seva dona) abans que no es corqui i passi avall ambel temps. La rememoració del protagonista s´enriqueix amb els punts de vista dels altres personatges de la novel·la (el sogre, les filles),i confegeix un savi entramat contrapuntístic. Les hores detingudes esconverteix d´aquesta manera en l´exploració d´un sentiment tan anticcom el dolor de l´absència.Les hores detingudes va obtenir, el 1994,el Premi Prudenci Bertrana, el Premi de la Crítica Serra d´Or i laLletra d´Or i va ser rebuda de forma entusiasta per la premsa, que enva dir que ´resulta un magnífic exemple de lirisme contingut i definor psicol.gica que, reforçats com estan per la precisió en elllenguatge i l´estructura, porten a celebrar el retorn de RamonSolsona a la novel·la´ (Josep Maria Ripoll, Serra d´Or), o encara que´Ens fa llegir fins al final´, sobtats per ´tant de sentit comú id´intel·ligència´. (Francesc Parcerisas, El País)
