Les fronteres del diàleg és un breu assaig de definició del marc en el qual la convivència, des de la més profunda diversitat, pugui serpossible. Claudio Magris perfila amb un gran rigor el concepte delaïcitat com a actitud, assumible des de qualsevol creença filos.ficao religiosa, i aborda el sentit de la tolerància en la nostra societat contemporània.
D'aquest discurs de Claudio Magris, d'una claredat i una transparència extraordinàries, Josep Ramoneda, en el seu epíleg en forma de carta,recull, entre d'altres, la idea de visibilitat, de veritat, dellibertat, de pluralisme i d'indiferència, per introduir nous elements per a la comprensió de l'abast i els límits del diàleg a escalaplanetària.
