Menjar és tradició, a més d’una necessitat. També és una moda. Enaquest aplec de receptes no trobaràs hidrogen, deconstruccions,gasificadores, Thermomix ni Paco Jet. Tampoc trobaràs un món fet perles presses. No és un llibre a l’ús, ja que si saps cuinar t’agradaràllegir alguns trucs, hist.ries i perquès de les receptes i, si no ensaps, podràs copiar fil per randa i de la mà de les millors cuineresdel món les receptes que et duran mossegades d’enyorança, remors delpassat i bafarades de records d’infantesa, rialles i cançons. Lescuineres de Binissalem neix fa molt de temps, animat principalment per l’amor a la bona cuina, per. sense poder deixar de banda l’estimacióprofunda a aquest poble i les seves tradicions. Es una manera de ferperdurar per escrit tanta tradició que a cop de fogó s’amaga darrerade cada calderó i cada cullerada de saïm.La tradició popular d’aquestpoble de Mallorca ha donat, a cop de fogó, aquest exquisit llibre dereceptes.La cuina del poble de Binissalem és pobra d’ingredients irica en la combinació dels mateixos, herència d’una cuina desupervivència, d’una cuina de restes, d’una cuina de temporada, unaherència dels nostres avantpassats àrabs i de la defensiva manera quetenien al poble d’emprar el coent.Tota la riquesa en forma de cuinats, arrossos, carns, dolços...,perviu en la mem.ria i en el saber fer de la gent gran. Qui no s’haassegut amb una mare o una padrina a demanar-li que li doni unarecepta per a poder imitar i traslladar el gust de la mem.ria a casad’un mateix? Per. no, no és igual. Sempre hi ha un punt amagat, aquell cop de gràcia que no som capaços d’imitar, aquella manera de fer queamagam sota el pensament de si hi ha qualque cosa que no m’ha dit...Aquesta obra no pretén ensenyar a cuinar. Tampoc vol donar aquestesreceptes com les úniques vàlides, ja que el lector pot saber-les ferde manera diferent. Totes són vàlides. Les cuineres de Binissalem volresumir una manera de fer cuina molt peculiar. Es, a més, un recull de receptes que es fan a diari al poble, depenent del dia de l’any, per. molt vives i actuals. Es la manera de no deixar morir una tradicióoral sobre la base de secrets que s’aprenen per imitació i de donar-hi forma de llibre en un temps en què la cuina tradicional perdmajestuositat enfront de les impossibles i capricioses formes i nomsque adquireixen els plats d’autor.
