L'autor mateix explica que "en el fons aquest llibre és un sol
poema, fraccionat, -cada un dels poemes acaba amb una
coma enlloc d'un punt- i parla de tot allò que passa per la
vida, al teu voltant, que fa que t'adonis que moltes coses
són diferents a com pensaves que serien".
La poesia és rebuscar a dins d'un mateix. Per González Pujalte,
quan assoleixes una certa edat i t'atures a analitzar tot
allò que has captat amb el pas dels anys, moltes coses no
són el que un creia.
