En les dues darreres dècades del segle XX, les grans ciutats handeixat de ser-ho: ara són megaregions que interconnecten diferentsnuclis urbans creant xarxes i dinàmiques econòmiques pròpies. SegonsRichard Florida, autor de prestigi i èxit als Estats Units, lafluïdesa de relacions entre aquests centres determina la solidesa deles economies. Dit d'una altra manera: la megaregió és, ara, la unitat econòmica que funciona com a indicador de l'economia mundial, persobre dels estats.L'autor proposa les variables que cal tenir encompte a l'hora de classificar les megaregions: d'entrada, el volum de producció i l'especialització sectorial, però també característiquesde tipus social com el preu de l'habitatge, la seguretat, els amics,l'accés a la cultura i factors més intangibles com la bellesa estètica de l'indret o la personalitat de les ciutats. Tot plegat converteixl'indret on vivim en una tria crucial per trobar la felicitat, ja quehi ha megaregions indicades per a parelles heterosexuals, gais,solters i, segons l'etapa de la vida que es viu i el pressupost ambquè es compta.En una classificació sense precedents, Florida situal'eix Barcelona-Lió, ramificat fins a València i Marsella, coml'onzena megaregió mundial, just darrere de les grans megalòpolis. Ésl'única que supera les fronteres estatals.
