Els cinquanta-sis poemes de Les beceroles successives es proposen allector com una seqüència multicairada. Cadascun d'ells és un poemaaut.nom, per. no costa veure-hi capes diverses de sentit, que apuntenmotius que es van desplegant al llarg de tot el llibre. Aquests motius recurrents són una de les fibres que tesen el conjunt, els relligauna mateixa perplexitat davant la persistència elemental i quotidianadel nostre viure, davant del fet que el nostre pas pel món no deixamai de ser un aprenentatge. La força de les imatges i la potència del'expressió poètica refermen les virtuts d'aquesta obra de RamonBoixeda.
