Aquesta obra és una autobiografia, però no només això, és també unavisió singular de Catalunya, retratada des de l?òptica d?una nissagafamiliar que va ser pionera de la indústria tèxtil catalana. És unareconstrucció sociohistòrica que ens situa, i a la vegada és situada,en el diàleg que manté el relator amb la seva memòria.
Resseguint el fil dels seus orígens, Josep Almeda, mentre dialoga ambels seus ancestres i els seus amics, ens va desgranant els fetsfamiliars més destacables ?que van esdevenint vida i història alhora?, emmarcats en els esdeveniments socials, econòmics, polítics iculturals del país.
L´autor reflexiona sobre Catalunya, sobre les derrotes i lesvictòries, sobre l´economia, el capitalisme i el rol de la burgesia,sobre la seva classe social o sobre la pèrdua del sentiment religiós i de la fe. Sobretot, reivindica la figura del seu pare, silenciat perla família. Aquest llibre, doncs, ens parla de la història d´un tempsi d´un país en primera persona. Són les arrels ?i els seus dies? queens conviden, des d´unes memòries desencaixades, a interpel·lar elpresent i el futur de Catalunya.
