Al llarg de la redacció d'aquesta novel·la he intentat ser fidel a laveritat histórica de l'época que reflecteixo en aquestes págines i atots els detalls que tenen relació amb la história de Mary Shelley iel que va passar a Suïssa, a la Villa Diodati, el 1816, l'«any senseestiu». Malgrat aixó, en un parell de coses m'he pres la llibertat decanviar la realitat, per necessitats narratives: a l'Ingolstadt actual no hi ha facultat de Medicina ni n'hi ha hagut des de finals delsegle XVIII, la Germandat de la Rosa no ha existit mai, mentre quel'Orde dels Illuminati, fundada pel professor Adam Weishaupt, sí queva existir. El comtat i el castell de Hohenfels també són una invenció meva, tot i que la família von Kürsinger, de Salzburg, no només vaexistir, sinó que són avantpassats del meu marit i, per tant, tambédels meus dos fills. La novel·la de Mary Shelley Frankenstein o ElPrometeu modern, considerada la fundadora del génere de laciéncia-ficció i del terror, va ser una de les meves primeres lectures a l'época de la meva adolescéncia i l'he rellegit diverses vegadesdes de llavors. Quan s'acostava el 200 aniversari de la sevapublicació, vaig sentir la necessitat de dedicar-li un homenatge a una dona tan moderna i valenta, filla de Mary Wollstonecraft, la primerafeminista declarada. Tot i que no considero Mary Shelley la mevamestra en l'aspecte literari, sí que em sento en deute amb ella pelcamí que ens va obrir a tots els escriptors del fantástic, perósobretot a les dones escriptores. En aquest sentit em considero fillade Mary Shelley i m'agrada la idea de col·locar-me en la tradició queella va comenÇar i que fa dos-cents anys que dona fruits.
Al llarg de la redacció d'aquesta novel·la he intentat ser fidel a laveritat histórica de l'época que reflecteixo en aquestes págines i atots els detalls que tenen relació amb la história de Mary Shelley iel que va passar a Suïssa, a la Villa Diodati, el
