La voluntat i la quimera fa una lectura nova d?aquest moviment dinsdel seu temps, que a l?Europaoccidental transcorre entre les darreries del segle XIX i l?impacte de la Gran Guerra. El noucentismeno és, per tant, un fenomen privatiu de Catalunya i, molt menys, el refl exexclusiu dels interessos dela burgesia local. Per altra part, elnoucentisme, lluny de ser un parèntesi conservador entrel?esclatprogressista del modernisme i la irrupció moderna i?proletària? de les avantguardes (com es vaconsolidar en lainterpretació dels anys seixanta del segle XX), representa una de lestres grans cosmovisionsque determinen la dinàmica cultural política de la contemporaneïtat catalana, al costat dela renaixença romàntica idel marxisme. Així doncs, considerem que el temps llarg delnoucentismees produeix entre les darreries del segle XIX fins a lairrupció marxista dels anys seixanta del segle XX.
