«Jo tenia set anys. El meu germà gran, onze, i el petit, cinc. Vivíema Moscou, en un barri apartat, als afores de la ciutat, a prop d?unparc zool.gic. El pis de la meva família era força petit, em sembla,en recordo sobretot el menjador, amb dues finestres que donaven a unpati on hi creixien alguns arbres i rodejat d?unes cabanes o barracons que servien per desar-hi eines de tota mena.» Així comença La vidasecreta de Gala Dalí, un text que es desplaça amb agilitat de labiografia a l?apunt líric i visionari, de la hist.ria compartida a les vivències íntimes, i que permet una aproximació inèdita a la dona que alimentava el mite de «Gala» i s?hi amagava.
