«Los ideales de mis antepasados persisten.» Aquesta no és una hist.ria real, per. quasi, perquè la mena de persones que protagonitzen lagran aventura que és La vida promesa van existir realment a totEuropa. Encara avui, en queden rastres al mig de la selva. Un noiuniversitari implicat en el Procés d'independència troba, en morir elseu avi, el dietari que el seu besavi va escriure quan tot just era un nen i després un jove. Som als anys vint a la Barcelona llibertària.Un matrimoni d'obrers, tan idealista com ut.pic, decideix comprar untros de selva al Brasil amb la il·lusió de construir-hi de cap i denou un país perfecte. Una Catalunya nova. El fill té tot just vuitanys quan comença aquella gran aventura de la qual ell anirà deixantconstància al dietari. Amb una simplicitat i una tendresa quecorprenen, el lector estimarà les il·lusions tan esforçades comut.piques d'aquells perdedors. És el moment hist.ric en què elscarrers es batejaven amb noms com Llibertat, Univers, Fraternitat,Igualtat..., el gran moment dels ideals anàrquics i universalistes.Obrers que parlaven l'esperanto, que eren vegetarians, animalistes...i que creien que amb esforç i dedicació la humanitat podria serperfecta. Enric Larreula ens diu que d'acord, la gent que vol canviarel món són sempre uns grans ingenus, uns tossuts, per. també sónsempre els més generosos. I ho perden tot menys l'esperança. Els seusideals sempre tornen. Potser en aquesta dramàtica hist.ria els vellsideals reneixen a través del besnet, que descobreix astorat com lesseves lluites ja eren les dels seus avantpassats?
