La Vida Nova (ca. 1292) és considerada, cronològicament, la primeraobra de Dante Alighieri (i la segona per importància, després de laDivina Comèdia), el primer prosimetrum de la literatura italiana, ambun equilibri perfecte entre la narració i les composicions poètiques(i els seus comentaris), una extraordinària autobiografia, real ialhora simbolicoal·legòrica, lexaltació de Beatriu com a personatgesalvífic i, al mateix temps, el moment de separació ideològica entreDante i el seu amic Guido Cavalcanti, laltre poeta del grup que, mésendavant, anomenaríem estilnovista. La transmissió del text no haestat exempta de polèmiques, i els filòlegs encara no es posen dacordni tan sols en la transcripció del títol original: amb larticle lainicial o sense article I ladjectiu de vita és nuova, amb el diftongtípic de la parla florentina o nova, amb monoftongació llatinitzada Ien quants capítols (més exactament, paràgrafs) es divideix lobra,quaranta-dos o trenta-un El que sí que sabem del cert és que,resseguint lestela del prerafaelitisme anglès, el llibre entra en lagran tradició europea de fin de siècle i també arriba a terrescatalanes. Manuel de Montoliu és el primer traductor, en tota lapenínsula Ibèrica, que en fa una versió completa, tot respectant ladistinció entre poesia i prosa. I ho fa en català, lany 1903. Lasegona edició surt lany 1937, amb una versió esmenada segons lesnormes fabrianes. Aquí oferim el facsímil del text de 1903 amb laintroducció i les notes que Montoliu (encara insegur en les sevesdecisions) escrivia mentre maldava per ocupar una posició personaldins del panorama dels estudis dantescos de lèpoca.
