«En Túvia era el meu avi. I la Vera és la meva àvia. En Rafael, enRafi, és el meu pare, i la Nina... La Nina no hi és. Per. aix. sempreha sigut la seva especial contribució a la família», anota la Guili ala seva llibreta. Per. per la festa del noranta aniversari de la Vera, la Nina ha tornat al kibbutz, enmig de l'euf.ria de la seva mare, laràbia de la seva filla Guili, i la veneració immutable del Rafi. Iaquesta vegada sembla que no té la intenció de fugir, els volcomunicar una cosa important i en vol saber una altra.La Nina vol que la seva mare li expliqui què va passar a Iugoslàvia,durant la «primera part» de la seva vida, quan, jove jueva i croata,es va enamorar obstinadament del Milo, i per què ell va serempresonat, acusat de ser un espia estalinista. Vol saber per què laVera va ser deportada a un camp de reeducació a l'illa de Goli Otok iper què la va abandonar als sis anys. A més, la Nina suggereix tornaral lloc terrible que va marcar el destí de les tres dones.El viatge suposa capbussar-se en el passat més fosc per tal de curarla ferida que ha anat passant de generació en generació. A La vidajuga amb mi, David Grossman ens mostra el poder terrible dels secretsi ens recorda que escollir significa excloure i que viure és un intent continuat i maldestre de recompondre's.«David Grossman escriu des d'una extrema vulnerabilitat totalmentlliure de por, una vulnerabilitat a la vegada poderosa i poètica,sensible i apassionada, iracunda i tendra. Escriu no només per a laseva pròpia supervivència sinó també per a la nostra.» Die Zeit
