Les veus de diferents persones amb un punt en comú: viuen elscapvespres de les seves existències. Cadascun enceta un monòleg amb el lector, i hi aboquen passions passades, secrets inconfessables,greuges i agror mal digerida. Unes veus que traspuen humor, ironia,mala llet i una acceptació de la vellesa que els toca viure. Una obraque fa recordar Moncada, Rodoreda... i un punt de Joan Capri. Unsrelats costumistes que provoquen el somriure, l´enyor i la irremeiable sensació que les vides dels vells són les mateixes que les nostresperò amb el verb en passat.
