L'apassionant traject.ria política de Josep Solé i Barberà (1913-1988) va des de la República i la guerra civil, al final de la qual foucondemnat a mort pel règim franquista, fins a la transiciódemocràtica, en què fou una de les cares més visibles i mésrespectades del PSUC. Llicenciat en dret, milità al Bloc Obrer iCamperol (BOC), que deixà el 1934 fins que, el 1936, ingressà en elPartit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Durant la guerra foujutge de primera instància de Reus, per. més tard s'allistà i foucomissari polític de batalló. El febrer del 1939 caigué presoner delsfranquistes, que el condemnaren a mort. Indultat, restà empresonatfins al 1944, tot i que fou inhabilitat per exercir d'advocat. Un copva poder tornar a exercir, es dedicà a la defensa de presos polítics,com Miguel Núñez, o en el procés de Burgos (1970) on es jutjavamembres d'ETA. Els anys següents fou membre del comitè central i undels portaveus públics del PSUC, tot i que el partit no fou legalitzat fins al 1977. Diputat a Corts per Tarragona (1977-82), fou membre dela ponència que redactà l'avantprojecte de l'Estatut de Sau (1978).
