FIGUERES, JOSEP M. / FIGUERES ARTIGUES, JOSEP MARIA
La Veu de Catalunya és el diari català més important del segle XX,tant per la seva gran aportació cultural com per la transcendènciadels esdeveniments polítics i socials que reflecteix. Aquesta obraincideix en la seva hist.ria des d'una perspectiva més periodística icultural que no pas ideol.gica o política. La Veu és el gran diaricultural del catalanisme i, de vegades, l'únic a Barcelona, com succeí des de la desaparició de La Renaixensa, el 1905, fins a l'aparició de La Publicitat el 1922.
El llibre recull també la relació amb el diari d'una vintena dels seus col·laboradors, directors i redactors, i aporta una documentacióexcepcional sobre la seva hist.ria. Des de l'escriptura fundacional,fins ara inèdita, als documents del dia a dia periodístic, polític iecon.mic d'una publicació que, dirigida per Prat de la Riba, i a laseva mort per Cambó, va ser molt més que una tribuna delconservadorisme cat.lic. Amb precisió i voluntat exhaustiva,s'aprofundeix en l'aportació cultural, de gran relleu per la categoria dels intel·lectuals que hi participaren -amb noms com Eugeni d'Ors,Josep Pla, Josep Carner i J. M. de Sagarra-, i en la dimensió de diari nacional que maldà pel reconeixement de la identitat catalana.
La traject.ria de La Veu de Catalunya s'inicia en arrencar el segle,continua amb la consecució de la Mancomunitat de Catalunya el 1914 iarriba als anys trenta com a finestra cosmopolita i refinada de diarimodern, amb una opció política definida, sempre desenvolupada ambvoluntat democràtica, catalanista i coherent amb el seu ideari.
