«Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la hist.ria d'untemps, d'un país. És un homenatge a una generació sencera d'homes idones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara hanhagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. Lacompilació d'una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xxm'ha portat per viaranys ins.lits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre alllarg de la seva vida».Toni Cruanyes s'allunya de la seva faceta més periodística peroferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, unpoble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través deles vivències amb què una família pagesa s'obre pas en un món que estransforma molt de pressa. Un relat verídic per. escrit com unanovel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.á«Cinquanta-dos anys després que Teresa Pàmies guanyés el Premi JosepPla amb Testament a Praga, tornem a gaudir amb una cr.nica destinada a ser la mem.ria viva d'uns fets extraordinaris».Montse Barderi, escriptora i filòsofa
«Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la hist.ria d'untemps, d'un país. És un homenatge a una generació sencera d'homes idones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara hanhagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. Lacompilació d'una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xxm'ha portat per viaranys ins.lits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre alllarg de la seva vida».Toni Cruanyes s'allunya de la seva faceta més periodística peroferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, unpoble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través deles vivències amb què una família pagesa s'obre pas en un món que estransforma molt de pressa. Un relat verídic per. escrit com unanovel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.á«Cinquanta-dos anys després que Teresa Pàmies guanyés el Premi JosepPla amb Testament a Praga, tornem a gaudir amb una cr.nica destinada a ser la mem.ria viva d'uns fets extraordinaris».Montse Barderi, escriptora i filòsofa