CORBERA, JAUME / CORBERA POU, JAUME
La intenció d’aquesta obra és mostrar la diversitat i complexitatlingüística de la Unió Europea. Els capítols se succeeixen perfamílies lingüístiques, per branques d’aquestes famílies i per grupsde parlars. El llibre es limita a la Unió Europea (i concretament alsterritoris europeus de la Unió) perquè és aquest el marc polític mésample en què ens movem, del qual feim, voluntàriament, partinstitucional. I també es limita a tractar de les comunitatslingüístiques considerables aut.ctones, les que són europees des de fa segles, encara que no tenguin un territori propi delimitat, com laromaní, la jiddisch o l’armènia. Aquesta limitació espacial nosignifica, tanmateix, que quedin sense ser tractats molts de parlarseuropeus, perquè l’actual Unió els inclou, totalment o parcialment, aquasi tots. Només deixen de ser al·ludits en aquesta obra parlarseuropeus diversos que es troben únicament a Rússia i al Caucas (si ésque el Caucas és Europa...).Aquest llibre ofereix una novetat important respecte a altres obresdedicades a aquest tema: de cada grup de parlars en podeu sentir illegir una mostra. Per aix. hi ha com a mínim una cançó per grup,cançons de pronúncia clara, en què la veu destaca per damunt del’acompanyament musical. Totes les cançons duen el text escrit, laqual cosa també permet veure la diversitat de grafies (hi sónrepresentats quatre alfabets diferents), i la traducció en català,perquè en sentir i llegir la cançó sapiguem què diu. Per. no tan solss’hi presenten els diversos parlars (socio)lingüísticament ihist.ricament, sinó que s’hi esmenten les relacions que aquestsparlars, o les comunitats que els tenen com a propis, han tengut en el transcurs de la hist.ria i en el moment present, si hi escau, amb lacomunitat catalana. Així, els lectors es poden fer una idea succinta,per exemple, de quines han estat les relacions hist.riques entrefrancesos i catalans, o entre alemanys i catalans, o entre maltesos icatalans..., i quines influències de tots aquests diversos parlars ens han arribat: castellanismes, francesismes, anglicismes, occitanismes, germanismes, eslavismes, etc. I també en sentit contrari, quinscatalanismes es troben en castellà, en sicilià o en altres parlars amb els quals hem tengut contacte.La diversitat lingüística de la UnióEuropea, els seus parlars, les seves grafies i les relacions entreells. S’acompanya d’un CD-audio amb una cançó per a cada comunitatlingüística.La intenció d’aquesta obra és mostrar la diversitat icomplexitat lingüística de la Unió Europea. Els capítols se succeeixen per famílies lingüístiques, per branques d’aquestes famílies i pergrups de parlars. El llibre es limita a la Unió Europea (iconcretament als territoris europeus de la Unió) perquè és aquest elmarc polític més ample en què ens movem, del qual feim,voluntàriament, part institucional. I també es limita a tractar de les comunitats lingüístiques considerables aut.ctones, les que sóneuropees des de fa segles, encara que no tenguin un territori propidelimitat, com la romaní, la jiddisch o l’armènia. Aquesta limitacióespacial no significa, tanmateix, que quedin sense ser tractats moltsde parlars europeus, perquè l’actual Unió els inclou, totalment oparcialment, a quasi tots. Només deixen de ser al·ludits en aquestaobra parlars europeus diversos que es troben únicament a Rússia i alCaucas (si és que el Caucas és Europa...).Aquest llibre ofereix una novetat important respecte a altres obresdedicades a aquest tema: de cada grup de parlars en podeu sentir illegir una mostra. Per aix. hi ha com a mínim una cançó per grup,cançons de pronúncia clara, en què la veu destaca per damunt del’acompanyament musical. Totes les cançons duen el text escrit, laqual cosa també permet veure la diversitat de grafies (hi sónrepresentats quatre alfabets diferents), i la traducció en català,perquè en sentir i llegir la cançó sapiguem què diu. Per. no tan solss’hi presenten els diversos parlars (socio)lingüísticament ihist.ricament, sinó que s’hi esmenten les relacions que aquestsparlars, o les comunitats que els tenen com a propis, han tengut en el transcurs de la hist.ria i en el moment present, si hi escau, amb lacomunitat catalana. Així, els lectors es poden fer una idea succinta,per exemple, de quines han estat les relacions hist.riques entrefrancesos i catalans, o entre alemanys i catalans, o entre maltesos icatalans..., i quines influències de tots aquests diversos parlars ens han arribat: castellanismes, francesismes, anglicismes, occitanismes, germanismes, eslavismes, etc. I també en sentit contrari, quinscatalanismes es troben en castellà, en sicilià o en altres parlars amb els quals hem tengut contacte.
