La traducció ha servit de paradigma per significar el pensament. Lafilosofia s'hi veia, congost amunt, riu amunt, sempre d'una riba a una altra. Per Arnau Pons, la traducció és, per., abans que cap altracosa, desig d'altri. Només així pot esdevenir, en un segon moviment,una mena de biografia, i llavors, de manera implícita, un acte crític. Ben igual que la poesia. L'aplec de textos que el lector té ara a les mans no va ser concebut ni pensat com a tal, amb la premeditació defer un llibre. És el testimoni d'un encontre rere l'altre, sempre ambun neguit compartit i a les envistes d'una col·lectivitat. La brúixola apuntava tothora cap al mateix punt cardinal: el reconeixement d'unasingularitat i d'una diferència. Cada vegada, el traductor s'hi confia i s'hi despulla. Ve a ser, vist en perspectiva, com una guixada fetaa la paret en caminar. Traç discontinu en una cultura que és, per uncaprici del destí, la de la llengua materna, per. alhora, per unasensibilitat que ve d'una genealogia buscada, probablement la mésinquietant. Mai no haurà esquivat les topades, sinó que les hauràacollit, les haurà provocat, perquè només així podia inscriure unrastre viu en el moment nebulós que li ha tocat viure.
