Hi havia una vegada una tetera molt arrogant, estava orgullosa de laseva porcellana, del seu llarg pitó, de la seva ampla ansa, teniaalguna cosa davant i quelcom darrera: el pitó davant, i darrere lanansa, i es complaïa en fer-ho notar. Per mai parlava de la sevatapadora, que estava trencada i encolada, o sigui, que era defectuosa, i a ningú li agrada parlar dels seus propis defectes, bastant ho fanels altres!...
