En aquest segon volum de La terra prohibida, el corrector editorial iprofessor de francés Albert Cros, demócrata i pacifista que va haverde fugir a FranÇa un cop caiguda la República, ha de lluitar contra la pulsió amorosa que sent cap a una alumna adolescent que li segueix el joc. I Jordi Orsil, un dels escriptors amb més éxit del país, deploma compromesa i perillosa, está escrivint, sense haver-lo viscutmai, una novel·la sobre l'exili, i es presenta davant de tothom com un pallasso histriónic amb qui no es pot parlar seriosament ni cincminuts. De fons, un misteri: qui és Zero, el cap d'aquest nou moviment independentista que el régim pretén ofegar sense escrúpols «A mi,Pedrolo, em va ajudar a sobreviure». Núria Cadenes«Una obra mestra. Estil Faulkner i contingut amb suc: éxit segur. Nose la perdin!». David Castillo«Una de les tetralogies més agosarades de la literatura catalanacontemporánia i la que explica més bé l'independentisme resistent dels anys cinquanta». Sebastiá BennasarManuel de Pedrolo (l'Aranyó, la Segarra, 1918 Barcelona, 1990) ésl'autor més significatiu i popular de la resisténcia catalanistadurant els anys més foscos del segle XX. La seva máxima ambició fousituar la literatura catalana al nivell dels corrents més actuals dela literatura mundial i fer guanyar lectors a una llengua plomada.L'any 1957 escrivia, sense cap esperanÇa de veure-la publicada abansde la mort del dictador, La terra prohibida, un enorme retaulerealista i testimonial d'unes generacions derrotades durant la GuerraCivil que maldaven per sobreviure i salvar les restes del naufragi. La tetralogia es va editar entre el 1977 i el 1978, peró va acabarrestant com una obra mítica i quasi introbable. Pedrolo i la seva obra no van defugir mai cap aspecte incómode de les responsabilitatsindividuals i col·lectives del fet més determinant de la nostrahistória del segle XX.
