Aquesta monografia estudia teológicament el període que va des de lafi de les guerres civils europees (el 1480, aproximadament) fins al'esclat del liberalisme. Es tracta d'uns anys cabdals per a lacultura occidental, perqué s'hi ha covat el que s'anomena la"modernitat". S'ha dit i repetit que hi va haver una ruptura no nomésreligiosa, sinó també cultural entre la baixa edat mitjana i elRenaixement i, encara més, entre aquest i la Il·lustració. Ben mirat,peró, la história no va a salts. El teixit históric és molt més fluiddel que apareix en una primera ullada. Es una greu simplificació (mésencara, pot ser una manipulació ideológica) considerar que es passa de la foscor a la claredat sense solució de continuïtat. Ni Luter, atall d'exemple, hauria estat possible sense un agustinisme medievalradicalitzat i l'imperi del nominalisme, o Kant no seria comprensiblesense el pietisme luterá. Aquesta monografia vol esbrinar alguneslínies de continuïtat en el desenvolupament del pensament teológic (ifilosófic) des de les acaballes del segle XV fins a la plenitud deljansenisme polític i religiós, i assenyala que els sobtats girs en elprocés históric ni són tan sorprenents ni tan bruscs com semblad'antuvi, quan les coses s'analitzen amb més cura i s'atén a lapregonesa del decurs intel·lectual d'Occident.
