LA SENYORA ARNOUL

Jean Noël Pancrazi evoca a La senyora Arnoul el temps de la felicitat, la vida de cada dia a Batna, petita població als altiplans del'Algèria francesa oblidada als confins del desert entre dues ciutatsromanes. L'autor hi retroba la seua Arcàdia, un reialme d'olors i desensacions fràgils. El mainatge s'escapa cada nit mirant per lafinestra l'arribada de l'avió de París.
Per. la innocència s'esquerda. El petit Jean-Noël descobreix amb unveí, a penes menys jove que ell, els primers dolors de l'amor. Almateix temps, els adults s'agiten, xerren al ritme dels atemptats i de les rotacions dels helic.pters. Batna, la petita ciutat senseimportància coneguda només gràcies a una marca de caramels, esconverteix en una base de l'aviació francesa que elimina,met.dicament, científicament i sense escrúpols els rebels algerians.Veiem la guerra amb els ulls d'un infant com a Hope and glory, lapel.lícula de John Boorman. Amb una diferència, tanmateix.L'Anglaterra de Boorman ha canviat, per. encara existeix. L'Algèria de Pancrazi ha desaparegut per sempre. Amb paraules superbes i imatgespunyents com les darreres cançons de l'Edith Piaf.

La senyora Arnoul va merèixer el premi Liver Inter, el premiMaurice-Genevoix i el premi Albert Camus.