La Vila Constantina, amb carta de repoblament de 1165, prendrá mésendavant el nom de Selva i, per diferenciar-la dels altres homónimsgeográfics, del Camp, en pertányer a la regió coneguda així per lariquesa dels seus conreus. D'aquesta manera, s'uneixen en la toponímia dos mots quasi bé antónims: selva o bosc, i camp o cultiu. Ja en laseva onomástica trobem una forma que defineix un col·lectiu humáinnovador i transformador. Aquest treball de síntesi pretén ser unasenzilla eina per aproximar les noves generacions a endinsar-se en elconeixement del poble dels seus pares, en la seva história, patrimonio tradicions. Igualment, intenta descobrir-lo, una mica més, alsnouvinguts que en els darrers anys han triat aquest lloc per aviure-hi, crear una família o treballar-hi. I per qué no, pot ser unaguia per a tots aquells que vulguin visitar la vila de la quall'erudit Onofre Manescal a primers del s. XVII en parlava amb termeselogiosos com "el terme es pot dir jardí i tot ell apar que siahort... trobarem tanta varietat de coses i amb tanta abundáncia quanta n'hi hagi en altra terra servada proporció" o "en esta vila als vicis es dóna poca entrada i a les virtuts se fa molt bon acolliment".
