La segona persona, com tota l'obra poètica de Valentí Puig, és unacombinació virtuosa de nostàlgia i de vitalisme, de lirisme i desarcasme, d'enyor pel que s'ha perdut i d'esperança pel que encaraqueda. En el nou llibre fa un pas cap a la claredat i la precisió, amb uns versoscada vegada més abocats al món i a la vida. La passió per la paraula i la inquietud per treure l'entrellat de l'experiència han sostingut la producció poètica de Valentí Puig. La segona persona pretén posar fia la tergiversació moral i parlar sense complexos de la veritat i latranscendència. La resta, diríem, és literatura.
