La segona lluna es compon de tres narracions enllaçades que escompleten i s?expliquen l?una a l?altra. El fil que les travessa és la presència de la malaltia en la vida dels personatges, com unaaparició que canvia, en un moment clau, la seva capacitat física, per. també el seu to sentimental. Com una il·luminació o una revelació.Els fets tenen lloc en tres espais i moments que emmarquen aquestesferides, en contrapunts, de vegades simb.lics, d?altres ir.nics: unmatí en què s?espera un eclipsi de sol, unes vacances en un càmping,una diada de Reis. Alguns pacients de l?hospital miren al cel perveure l?eclipsi, amb la pantalla protectora d?una radiografia. Altrespersonatges també fan mirades amunt, per buscar la segona lluna, lalluna sobrera, la inútil, la que el sol de migdia amaga. O per trobarun niu de cigonyes o l?estel d?Orient.
