A la mort del dictador, els nous aires de la transició democràticapermetien albirar una reforma en tots els àmbits de la societat. També a l'escola. Un dels principals reptes era formar els mestres perquèfossin competents en català. Però no es partia de zero. A final delsanys 40 del segle passat ja hi va haver les primeres escoles que, demanera clandestina, van incorporar als seus programes classes decatalà. I aquest moviment, que responia a un esperit de renovaciópedagògica i anava agermanat a altres iniciatives del teixit social,no va parar de créixer en les dècades posteriors. Teresa Casals relata aquella experiència, a partir del testimoni dels seus protagonistes,i reivindica per al moment actual el mateix compromís col·lectiu queva fer possible una escola lliure, oberta i en català.
