Aquest volum aplega tots els relats que fins avui dia coneixemd'Eduard Girbal Jaume, autor que vam poder llegir fa uns anys permitjà de la reedició de la seva trilogia novel·lística (Oratjol de laSerra, L'estrella amb cua i La tragèdia de cal Pere Llarg). Aquestavegada, amb uns relats escrits entre el 1920 i el 1933, Girbal enspresenta una cara urbana que ens permet passejar per la Barcelona delcanvi del segle XIX al XX, dels tramvies de sang, dels nuclisespiritistes i dels animals al carrer, per la de la segona dècada delsegle XX, amb el món obrer, les vagues i la murrieria, i per laBarcelona d'una mica més endavant, dels empresaris i les penyes devalents i orelladrets. També tornem a l'agre de la terra amb unscontes fantàstics que podríem situar al mateix entorn de les sevesgrans novel·les. Entre els personatges femenins trobarem donestreballadores pioneres obrint-se camí en un món hostil, bruixes,cantants d'opereta..., entre els masculins, obrers immigrants, fillsde casa bona, inspectors d'educació... Altra vegada podrem atalaiaralguna escena forta que devia ser àvidament llegida i tot seguitirremissiblement censurada pels llepafils, com ara la juguera carnalentre dues mossetes entre bardisses, i moltes sorpreses més. Eduard Girbal Jaume (1881-1947) va néixer a Girona, on, segons ell,comença el nostre país i la nostra llengua a ser el que és, va passaruns anys de la seva joventut a Alacant, sentint el bell valencià del'extrem sud, i va acabar al bulliciós món cultural de Barcelona alcomençament del segle XX, on va entrar a la redacció de La Veu i es va llançar a participar als Jocs Florals. Entre el 1912 i el 1914 vafreqüentar un poblet de muntanya, perdut i de mala mort, situat entreel Solsonès i la Segarra, i en aquells anys de triomf del noucentisme, es va posar a escriure estampes magnífiques de prosa rural, primer, i després dues veritables i majestuoses novel·les de la pagesia demuntanya: L'estrella amb cua (1919) i La tragèdia de cal Pere Llarg(1923). Josep Pla afirma que «Girbal Jaume és una fita de la nostraliteratura... La seva escriptura és com la de Víctor Català per.convertida en cromo, un cromo que ho conté tot, en què no hi faltares, en què la manera és portada amb la punta de l'espasa amb unaminuciositat perfecta».
