Valenta, honesta i brutalment personal, la nova novel·la de LolitaBosch rememora el bullying patit per l'autora en l'adolescència. Elpremi Roc Boronat 2016 és una narració emocionant i imprescindible,una denúncia d'una realitat execrable i massa sovint silenciada.
Avui la Lolita és una escriptora i periodista reconeguda, és mare,treballa per la pau i li agrada viure la vida. I per fi ha trobat laforça per escriure sobre la seva adolescència, quan dels catorze alsdisset anys, com tants altres adolescents, va ser víctima debullying.
La Lolita va patir insults i humiliacions, i va sentir la indiferència i el menyspreu. Va convertir-se en algú que vol passar desapercebut,una ningú, i va haver d'aprendre què és ser de ferro i només voler que els dies que passaven tan lents s'acabessin, s'acabessin,s'acabessin... Un temps de cruel complicitat entre companys icompanyes de classe, però alleujada per un diari de color verd onl'autora va començar a escriure sobre la insuportable sensació d'ofecque l'ensorrava, sobre la foscor que l'envoltava i la ràbia que vacréixer pensant que seria eterna. Fins avui.
Una narració que traspua emoció i sinceritat i que es llegeix amb elcor encongit, tal com l'autora va viure els anys que aquí descriu. Una lectura obligatòria.
«Odiar és anar-se'n. Marxar. Fugir. Perdre. Sentir ràbia, en canvi, és sentir-se vençut. És mirar les coses des d'una porta molt petita imolt alta que duu a un món immens que és molt avall i on gairebé totsembla ser a les fosques. Un món on no saps per què però hi volstornar a entrar. Fer-lo teu. Potser per trobar-hi l'única porta desortida. La ràbia és una forma estranya d'esperança.»
