Des que tinc memòria, és a dir, dos o tres setmanes abans de nàixer,va començar a picar-me un poc això de tindre uns cognoms tanestranys.Els meus pares van decidir posar-me Bella. Bella!, quin nom tanmeravellós!-Bella Cagaire i Bufeta -va dir mon pare-, sona magnífic.«Espera un moment!», vaig pensar des de dins de la panxa, «Com queCagaire i Bufeta?».Així és que com veieu, he odiat els meus cognoms des que me'n recordede mi mateixa, fa quasi ja deu anys.
