Diuen que sóc un nen molt sensible, per. no estic massa segur que aix. sigui bo... Els adults ho diuen somrient per. en el fons d'aquestsomriure hi ha una tristor que em fa pensar que no saben res.Qui ens parla és en Luca, un nen que un bon matí entra a l'habitacióde la seva mare per despertar-la i demanar-li que li faci l'esmorzar,per. ella no contesta. Pitjor encara, ni es mou. A la tarda, quantorna de l'escola, obre la porta el cos de la mare continua allà,tapat amb unes mantes, en la mateixa posició. En Luca entén què passa, per. sap que un nen orfe està condemnat a viure en un internat iresol la situació tan bé com sap: mentint.La primera mentida és, ja des del començament, un d'aquells llibresque ens sacsegen perquè no commou amb trucs fàcils, i aix. és aixígràcies al talent de Marina Mander, una narradora que treballa sensexarxa, sense comodins que facin més fàcil la feina: en Luca no és ungeni, ni és autista, ni la seva família té res d'especial. Tenim aldavant la veu d'un nen normal, testimoni inc.mode de les complicadesrelacions amb els adults.El que aquestes pàgines amaga és una hist.ria tràgica que camina apassos lleugers i profunds, un malson tendre del qual només ensalliberem en sentir el timbre de la porta amb què es tanca aquestaesplèndida novel·la.La hist.ria d'un nen de nou anys que ha d'aprendre a acceptar la mort i a ocultar-la.Marina Mander va néixer a Triesteel 1962, i es va llicenciar en literatura contemporània a launiversitat de Venècia. Viu a Milà i s'ocupa de temes relacionats ambla comunicació col·laborant amb diferents editorials, revistes idiaris. Entre les seves obres destaca la col·lecció de contes Manualed´ipocondria fantastica i Catalogo degli addii, un llibre il·lustratamb dibuixos de Beppe Giacobbe. També ha treballat en el món delteatre col·laborant en un text titulat Riviera. Amb Con La primeramentida, que ben aviat es publicarà a Alemanya, França, Israel i alsEstats Units, Mander fa la seva entrada triomfal en el món de lanovel·la.
