El desig i la passió irrompen a la vida d'Elena, trencant amb lamonotonia del seu matrimoni, obligant-la a qüestionar-s'ho tot. Potser ella també té dret a la felicitat.Al llarg de l'última dècada, Fabio Volo (Calcinate, província deBèrgam, Itàlia, 1972) ha publicat sis novel·les, la més recent de lesquals és La primera llum del matí. La van precedir El tiemps quevolria (2009, publicada per Rosa dels Vents), Il giorno in più(2007), Un lugar en el mundo (de pr.xima aparició a DeBolsillo), È una vita che ti aspetto (2003) i Esco a fare due passi (2001).Amb cadascuna d'elles Fabio Volo ha anat guanyant més i més lectors,fins a convertir-se en un autèntic fenomen a Itàlia, on es reeditencontínuament els seus primers títols i els dos més recents han estaten el n.º 1 de les llistes dels més venuts des de la primera setmana i durant els següents mesos. La primera llum del matí va romandre desde l'octubre de 2011 fins al febrer del 2012 en aquest primer lloc devendes, i en els tres primers mesos es va convertir en la novel·la més venuda del 2011 d'un escriptor italià. El mateix havia succeït dosanys abans amb El temps que voldria.Més de cinc milions d'exemplars venuts dels seus llibres, que estradueixen a divuit països, són les xifres que reflecteixen l'èxit deFabio Volo, un personatge polifacètic, escriptor, actor, presentadorde ràdio i televisió, que connecta amb els lectors per la sevanaturalitat, la seva capacitat d'emocionar-los i d'arrancar-los unsomriure o una llàgrima en reconèixer-se en els personatges i lessituacions que descriu.«Un dia, de forma natural, tot va canviar. I res no va tornar a sercom abans.»Tot el món de certeses i seguretats de l'Elena queda aniquilat quan,per primera vegada, permet que el desig i la passió entrin a la sevavida amb una força que mai no hauria imaginat.Es un salt a all. prohibit que l'obliga a replantejar-se el seumatrimoni i aquell futur tan endreçat i rutinari que sense voler haconstruït per complaure tothom menys a ella mateixa.Potser mereix alguna cosa més. Potser també ella té dret a lafelicitat. N'hi ha prou de trobar el valor per provar-ho, perllançar-s'hi sense por d'equivocar-se.«Durant anys vaig esperar que la meva vida canviés, per. ara sé que la meva vida esperava que fos jo qui canviés.»
