LA PRIMAVERA A PEQUÍN

Un observador, encuriosit i desvagat, descriu Pequín através d’all. que veu des de la finestra o mentre passejaper una ciutat que li és del tot desconeguda i sorprenent,després, a les hores més impensades, anota els somnis realsque el desvetllen o treballa per homenatjar la poesia clàssicadel país amb un grapat de traduccions indirectes. Distant,minuciós, astoratà Francesc Parcerisas ens descobreixla precarietat de la consciència europea, l’encís delbadoc an.nim i el goig de no saber gaire res. Amb unaprosa elegant, plena d’incisos i records, de tocs d’humori escepticisme, aquest dietari d’una estada a Pequín revaloraamb entusiasme l’exercici de l’escriptura com a mem.riai comprensió del món.